Cirurgia bucal

Aquesta especialitat comprèn des d’una extracció dental, fins a la col·locació de pròtesi integrades a l’os.

Sol ser una especialitat agressiva, en general, i per nosaltres així, sol ser a última opció, tot i que un cert tractament a temps, pot evitar infeccions, dolors o altres patologies o símptomes focals o a distància molt pitjors que practicar una cirurgia. OSICS té molta cura dels tractaments quirúrgics que es plantegen i que es duen a terme, amb sensibilitat i delicadesa per fer acceptar al pacient l’acte i que sigui el menys traumàtic possible.

Com substituir la dent o dents perdudes?

Cap opció és bona, ja que totes tenen avantatges i inconvenients, però el que sí està clar és que el que no s’ha de fer és deixar el buit de la dent perduda, ja que això portaria la pèrdua de la integritat bucodental, alteracions posturals i mals hàbits funcionals musculars que afectaran segur al comportament del cos físic i psíquic.

Se sol rehabilitar amb pròtesi removible (aparells de treure i posar) o fixa (corona, pont, implant, etc).

Els implants són fixacions de titani que es col·loquen i s’osteointegren a l’os maxil·lar o mandibular per tal de substituir les arrels de les dents perdudes, així ens permet reemplaçar la dent natural per una peça artificial que es fixa sobre aquesta “arrel” de titani amb una corona.

Els implants osteointegrats no tenen bona fama en els consultoris de medicines alternatives, com solució a una pèrdua dental, però en moltes ocasions, sobretot quan aquesta falta dental és en els sectors posteriors, sí pot ser la menys dolenta.

És un metall que introduïm al cos i per tant és important testar que no provoqui res negatiu al cos.

Cal dir que els implants no solen provocar rebuig en l’organisme, només pot passar que fracassi l’osteointegració, i quan això passa, s’ha de tornar a col·locar un altre per substituir-lo.

Poden haver-hi riscos com a qualsevol intervenció odontològica, com per exemple la pèrdua de sensibilitat a la zona anestesiada si es toca o es secciona algun nervi, que pot ser temporal o permanent.

En casos on hi ha poc os, es pot recórrer a elevacions del si maxil·lar i empelts que poden ser autòlegs (propis del pacient) o d’altres tipus, amb un percentatge d’èxits elevadíssim. Afortunadament són raríssims els casos en què un pacient que vol ser rehabilitat no pot ser-ho. El camp de la regeneració òssia és sense cap mena de dubte un dels principals avenços en la implantologia dels últims anys.