Odontologia en l’embaràs i la lactància

La càries dental és una malaltia infecciosa induïda per la dieta i, tot i la disminució en tot el món en tots els grups d’edat per l’ús de fluor, la seva prevalença es manté estable a la dentició primària, és a dir, el grup de 20 dents que es formen entre 12 i 18 setmanes de vida intrauterina i esclata de mitjana entre 7 i 30 mesos d’edat (8-10). Segueix sent un problema greu de salut pública i el seu control ha de ser una prioritat, ja que pot conduir a la maloclusió de les dents permanents, causant problemes de fonètica i baixa autoestima.

En odontologia, és gairebé un consens que la lactància a demanda, especialment a la nit i si és prolongada, produeix càries per produir-se una fermentació de la llet, que es un hidrat de carboni fermentable. L’Acadèmia Americana d’Odontologia Pediàtrica (AAPD) va declarar un risc potencialment devastador de la càries, a causa dels lactants alimentats al pit i alimentats amb biberó, i aquest risc relacionat amb l’alimentació prolongada i repetitiva sense ser acompanyada de mesures adequades d’higiene oral.

“Exposició prolongada” i “deslletament” tenen diferents interpretacions, en concens, es va fer arribar als dentistes a la conclusió que havien d’assessorar en el deslletament, incloent-hi la llet materna abans d’1 any d’edat.

Però al voler eliminar la lactància materna prolongada a demanda es passen per alt tots els beneficis ben documentats de la lactància materna i la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per mantenir la lactància fins als 2 anys o més. De la mateixa manera, l’Acadèmia Americana de Pediatria afirma que els nens que dormen amb biberó o lactància materna durant la nit tenen un alt risc de càries.

El presumpte factor cariogènic de la llet materna és una qüestió d’importància ja que això, juntament amb el seu substitut de llet artificial, és la principal font de la nutrició primerenca en la vida.

Els microorganismes cariogènics principals són els estreptococs mutans, especialment Streptococcus mutans i Streptococcus sobrinus. Són capaços de colonitzar la superfície de la dent i produir àcids que dissolen l’esmalt. El principal reservori d’estreptococs mutans és la cavitat oral i la infecció infantil depèn del nivell d’infecció de la mare o la persona en contacte més estret amb ella. La transmissió horitzontal també s’ha descrit en les escoles bressol i llars d’infants. La gravetat de la càries primerenca del nen està directament relacionada amb l’establiment primerenc d’estreptococs mutans.

En el període conegut com “finestra d’infectivitat”, que correspon a l’erupció dels incisius (6 mesos) i els molars superiors (24 mesos), s’adquireixen els estreptococs. Un dels factors de risc de l’hoste per al desenvolupament de la càries és un defecte a l’esmalt, la hipoplàsia.

La desnutrició pot causar hipoplàsia de l’esmalt i, de la mateixa manera que l’anèmia per deficiència de ferro, pot conduir a la reducció de la secreció salival i la seva capacitat amortidora. El baix pes en néixer, incloent parts prematurs, facilita l’aparició d’hipoplàsia de l’esmalt, trastorns salivals, la presència d’infeccions, trastorns metabòlics, toxicitat química, i les malalties hereditàries, el que afavoreix alts nivells de colonització per estreptococs. En aquests nadons, els defectes en l’esmalt s’associen amb malalties gestacionals com la infecció materna, trastorns metabòlics (hipòxia, deficiències nutricionals, hipocalcèmia) i la realització de procediments mèdics (laringoscòpia i intubació endotraqueal).

Els estudis en animals han demostrat que la llet de vaca no és cariogènica i que, en canvi, té una acció cariostàtica. No obstant això, no hi ha cap recomanació per al seu ús abans del primer any de vida, de fet no és recomanable per al cos humà. D’altra banda, les fórmules a base de llet per a l’alimentació infantil, fins i tot aquelles sense sacarosa, han demostrat ser cariogèniques.

La llet de vaca, comparada amb la llet materna, té un baix contingut de minerals, major concentració de lactosa i menor contingut de proteïna, però aquestes diferències són probablement insignificants en termes de factor cariogènic.

S’ha demostrat que la llet materna i la llet bovina són capaces de baixar el pH de la placa dental, però menys que la sacarosa, i que la fermentació de la llet de vaca és més lenta. D’altra banda, els estreptococs són només capaços d’incrementar la fermentació de la lactosa després del contacte freqüent amb la llet, i això pot ser una de les raons per al desenvolupament de la càries en la dentició temporal per la lactància prolongada a demanda. No obstant això, el potencial cariogènic de la llet en condicions normals no és d’importància clínica, excepte quan es redueixen els factors salivals de protecció, com passa durant la son i en la presència de xerostomia.

La majoria dels autors argumenten que la càries s’associa amb la lactància quan el patró de consum té certes característiques, com la demanda molt freqüent i prolongada, i l’alimentació de nit especialment freqüent, el que porta a l’acumulació de la llet a les dents, que, combinat amb la reducció del flux salival i la falta d’higiene, pot provocar l’aparició de lesions. En oposició a aquests arguments, la llet materna en succionar, es dirigeix cap al paladar tou, no queda estancada a la boca i és difícil de quantificar el volum ingerit pel nen.

Conclusió

 S’ha arribat a la conclusió que no hi ha evidència forta i consistent d’associació entre la lactància materna i el desenvolupament de la càries primerenca en el nen; que no hi ha temps específic per al deslletament, i que cal encoratjar a les dones a continuar la lactància materna per tant de temps com ho desitgin.

Hem de tenir estudis rigorosos, i escoltar missatges públics coherents que es relacionen amb la lactància materna i l’inici de la càries primerenca en el nen. La la llet també aporta fosfats, calci i la seva proteïna, la caseína, que són protectors i per tant, hauríem de valorar aquest aliment com un tot, amb coses bones i no tan bones. El que està clar és que no només l’alimentació és la culpable de l’origen d’una malaltia.

La majoria d’estudis mostren que les variables han de ser considerades com a indicadors de risc i que no es pot establir clarament una relació entre l’exposició i la càries. El que sí es va associar amb la càries van ser l’adquisició primerenca de la infecció per estreptococs, la dieta altament cariogènica, els mals hàbits de raspallat i la hipoplàsia de l’esmalt. Estudis realitzats a les cultures primitives, on la lactància materna era fins als 18 a 36 mesos, a demanda, fins i tot a la nit, mostren una prevalença molt baixa de càries en els nens.

Els hàbits alimentaris de la infància han canviat dramàticament en els últims anys. El consum de llet ha disminuït, mentre que el consum de refrescos, begudes de suc, enlloc de menjar fruita, i els hidrats de carboni s’ha incrementat, el que es relaciona amb una major prevalença de càries. També han demostrat que la llet materna redueix el risc de desenvolupar malalties com la gastroenteritis, les infeccions, asma, malalties atòpiques i la diabetis mellitus, que tenen certa influència en la nutrició infantil. Per tant, se suposa que la llet materna podria protegir contra la càries dental, retardar el desenvolupament de les malalties que contribueixen a la fisiopatologia de la malaltia de càries, i un menor ús de medicaments de risc de càries.

La càries dental és una malaltia infecciosa induïda per la dieta i, tot i la disminució en tot el món en tots els grups d’edat per l’ús de fluor, la seva prevalença es manté estable a la dentició primària, és a dir, el grup de 20 dents que es formen entre 12 i 18 setmanes de vida intrauterina i esclata de mitjana entre 7 i 30 mesos d’edat (8-10). Segueix sent un problema greu de salut pública i el seu control ha de ser una prioritat, ja que pot conduir a la maloclusió de les dents permanents, causant problemes de fonètica i baixa autoestima.

Cal observar bé els estudis fets a partir de llet no humana que demostren resultats no certs perquè la composició de la llet materna és diferent a la d’altres animals i l’artificial. La llet materna conté menys lactosa i no conté sacarosa, per altra banda, la llet de vaca conté més lactosa i les llets artificials contenen més sacarosa. Quan més temps en boca estigui la llet, com és en el cas de prendre biberó, la fermentació és més lenta i a més la lactosa en sí té un procés de fermentació també més lent, el que fa que tot plegat sigui un cúmul de factors que propicien la càries dental

La classe social, la nostra educació i formació, la nostra economia familiar i l’entorn, entre altres, són factors que determinen la higiene oral i personal, els hàbits alimentaris i l’ús de biberó o got.

Si el bebè és prematur, sobretot amb baix pes, és més probable que la lactància materna sigui més curta i augmenti el consum en biberó i de sucre.

Principals conclusions

En conclusió: podem dir que no hi ha evidència científica que demostri que la llet humana sigui cariogènica, fins i tot quan és presa a la demanda i durant la nit. Al mateix temps, la posició de l’Acadèmia Americana d’Odontologia Pediàtrica (AAPD), pot crear problemes pràctics en la conducció i orientació dels pares de nens que es desperten plorant a la nit per ser alletats, simplement es vol expressar una necessitat que ha de ser coberta per al bon desenvolupament dels nens.

Creiem que la lactància materna nocturna no s’ha de perdre i no s’ha d’implantar una dieta estricta al lactant. A aquesta edat, el nen s’està adaptant a canvis alimentaris i de regulació d’horaris. Per tant, hem de fomentar la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, mantenint-la si es vol fins als 2 anys d’edat, sense cap tipus de limitacions de temps i complementada amb altres aliments adequats per al deslletament.

Només cal tenir present que hi ha moltes variables a tenir en compte, no només la lactància, especialment la infecció per Streptococcus mutans, hipoplàsia de l’esmalt, la ingesta de sucre en les seves diverses formes i condicions socials representades per l’educació i l’estatus socioeconòmic dels pares, que faran a un nen amb alt o baix risc de caries.

Hàbits

L’educació primerenca dels pares pot prevenir la presència d’altres condicions desfavorables en les dents dels nens. La fluorosi és una d’aquestes condicions i es presenta quan el nen ingereix quantitats per sobre de certs límits de fluorur ja sigui per suplements de fluorur, com les gotetes o les pastilles, per fórmules per a nadons, o per l’ús de pastes i/o glopeigs amb fluorur, que se les arriben a empassar.

La fluorosi causa descalcificacions o hipoplàsies en l’esmalt de les dents permanents i primàries, les quals es veuen més sovint com taquetes blanques o cafè en l’esmalt. Una manera de prevenir això és demanant-li als pares que facin servir només un “pèsol” de pasta de dents i que no usin rentades amb fluorur en els nens menors de 6 anys d’edat, a no ser que els apliquin directament amb una gaseta o cotonet.

Resulta beneficiós per als pares i els seus fills si se’ls aconsella sobre els hàbits de llepar-se els dits, o els xucladors, o la roba, o les joguines, o qualsevol altre objecte que els nens solen ficar-se a la boca. Aquests hàbits sovint desapareixen després dels 6 anys d’edat, però moltes vegades no. Depenent de la intensitat, freqüència i sobretot de la durada d’aquests, poden causar problemes en la mossegada dels nens, maloclusions com les mossegades obertes, mossegades creuades, i fins i tot deformitats esqueletals de major importància.

És molt important que als pares se’ls animi a oferir els líquids en got cap als 12 mesos d’edat i que es retiri el biberó entre els 12 i els 14 mesos d’edat, per evitar càries i sobretot alteracions en la deglució, respiració i fonació, i per tant maloclusions.

Articles Relacionats