Odontologia en l’embaràs i la lactància

La càries dental és una malaltia infecciosa induïda per varis factors externs i interns del pacient.

La lactància a demanda amb presència de dents, especialment a la nit i prolongada, produeix càries per produir-se una fermentació de la llet, que es un hidrat de carboni fermentable. L’Acadèmia Americana d’Odontologia Pediàtrica (AAPD) va declarar un risc potencialment devastador de la càries, a causa dels lactants alimentats amb biberó, i amb menys freqüència i més lleu els de pit.

Si li afegim una mala higiene, mala salut bucal familiar i un estat immunològic deficient, es té encara més risc de patir caries del lactant.

Per això, i per evitar confusions, insistim en obtenir una correcta informació sobre cada cas i valorar el risc del lactant assessorant a pares i mares sobre com treballar la prevenció amb una lactància plena. No es vol eliminar la lactància materna prolongada a demanda perquè sinó passem per alt tots els beneficis ben documentats de la lactància materna i la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per mantenir la lactància fins als 2 anys o més.

El presumpte factor cariogènic de la llet materna és una qüestió d’importància ja que això, juntament amb el seu substitut de llet artificial, és la principal font de la nutrició primerenca en la vida.

Els microorganismes cariogènics principals són els estreptococs mutans, especialment Streptococcus mutans i Streptococcus sobrinus. Són capaços de colonitzar la superfície de la dent i produir àcids que dissolen l’esmalt. El principal reservori d’estreptococs mutans és la cavitat oral i la infecció infantil depèn del nivell d’infecció de la mare o la persona en contacte més estret amb ella. La transmissió horitzontal també és important a les escoles. La gravetat de la càries primerenca del nen està directament relacionada amb l’establiment primerenc d’estreptococs mutans.

En el període conegut com “finestra d’infectivitat”, que correspon a l’erupció dels incisius (6 mesos) i els molars superiors (24 mesos), s’adquireixen els estreptococs. Un dels factors de risc de l’hoste per al desenvolupament de la càries és un defecte a l’esmalt, la hipoplàsia.

La desnutrició pot causar hipoplàsia de l’esmalt i, de la mateixa manera que l’anèmia per deficiència de ferro, pot conduir a la reducció de la secreció salival i la seva capacitat amortidora. El baix pes en néixer, incloent parts prematurs, facilita l’aparició d’hipoplàsia de l’esmalt, trastorns salivals, la presència d’infeccions, trastorns metabòlics, toxicitat química, i les malalties hereditàries, el que afavoreix alts nivells de colonització per estreptococs. En aquests nadons, els defectes en l’esmalt s’associen amb malalties gestacionals com la infecció materna, trastorns metabòlics (hipòxia, deficiències nutricionals, hipocalcèmia) i la realització de procediments mèdics (laringoscòpia i intubació endotraqueal).

Els estudis en animals han demostrat que la llet de vaca no és cariogènica i que, en canvi, té una acció cariostàtica. No obstant això, no hi ha cap recomanació per al seu ús abans del primer any de vida, de fet no és recomanable per al cos humà ja que el sistema digestiu no està preparat per poder digerir la llet animal. Nosaltres defensem, per estudis publicats posteriorment i la nostra pròpia experiència, que la LACTOSA és un hidrat de carboni amb un potencial cariogènic altíssim però en canvi la proteïna de la llet, CASEÏNA, és cariostàtica.

La llet de vaca, comparada amb la llet materna, té un baix contingut de minerals, major concentració de lactosa i menor contingut de proteïna. El contingut de calci que té és molt lat però es torba en una formulació química no absorbible pel cos humà, per tant, de res serveix pensar que serà un font de calci beneficiosa per nosaltres.

S’ha demostrat que la llet materna i la llet bovina són capaces de baixar el pH de la placa dental, i que la fermentació de la llet de vaca és més lenta. D’altra banda, els estreptococs són només capaços d’incrementar la fermentació de la lactosa després del contacte freqüent amb la llet, i això pot ser una de les raons per al desenvolupament de la càries en la dentició temporal per la lactància prolongada a demanda artificial. No obstant això, el potencial cariogènic de la llet en condicions normals no és d’importància clínica, excepte quan es redueixen els factors salivals de protecció, com passa durant la son i en la presència de xerostomia, quan la immunitat i la salut bucal familiar són deficitàries, l’alimentació sòlida no està correctament introduïda i la higiene bucal és insuficient.

Cal remarcar que la llet materna en succionar, es dirigeix cap al paladar tou, no queda estancada a la boca provocant càries, cosa que amb el biberó la succió és incorrecta per la llengua i sí que queda en boca més temps.

S’ha arribat a la conclusió que no hi ha evidència forta i consistent d’associació entre la lactància materna i el desenvolupament de la càries primerenca en el nen; que no hi ha temps específic per al deslletament, i que cal encoratjar a les dones a continuar la lactància materna per tant de temps com ho desitgin, informant dels riscos i actituds preventives que cal prendre en tots els altres aspectes que acompanyen la lactància.

La seva prevalença es manté estable a la dentició primària, que és el grup de 20 dents que es formen entre 12 i 18 setmanes de vida intrauterina i esclata de mitjana entre 7 i 30 mesos. Avui dia encara segueix sent un problema greu de salut pública i el seu control ha de ser una prioritat, ja que pot conduir a la maloclusió de les dents permanents, causant problemes de fonètica i baixa autoestima.

Els estudis conclouen i afirmen que una superfície colonitzable, la dent, en contacte continu amb hidrats de carboni en un medi àcid, patirà càries.

El que està clar és que no només l’alimentació és la culpable de l’origen d’una malaltia.

La majoria d’estudis mostren que les variables han de ser considerades com a indicadors de risc i que no es pot establir clarament una relació entre l’exposició i la càries. El que sí es va associar amb la càries van ser l’adquisició primerenca de la infecció per estreptococs, la dieta altament cariogènica, els mals hàbits de raspallat i la hipoplàsia de l’esmalt. Estudis realitzats a les cultures primitives, on la lactància materna era fins als 18 a 36 mesos, a demanda, fins i tot a la nit, mostren una prevalença molt baixa de càries en els nens, i això està clarament relacionat a que tots els altres factors, sobretot l’alimentació sòlida alcalina, estan instaurats correctament.

Els hàbits alimentaris de la infància han canviat dramàticament en els últims anys. El consum de llet ha disminuït, mentre que el consum de refrescos, begudes de suc, enlloc de menjar fruita, i els hidrats de carboni s’ha incrementat, el que es relaciona amb una major prevalença de càries. També han demostrat que la llet materna redueix el risc de desenvolupar malalties sistèmiques que tenen certa influència en la nutrició infantil. Per tant, se suposa que la llet materna podria protegir contra la càries dental, retardar el desenvolupament de les malalties que contribueixen a la fisiopatologia de la malaltia de càries, i un menor ús de medicaments de risc de càries.

Cal observar bé els estudis fets a partir de llet no humana que demostren resultats no certs perquè la composició de la llet materna és diferent a la d’altres animals i l’artificial. La llet materna conté menys lactosa i no conté sacarosa, per altra banda, la llet de vaca conté més lactosa i les llets artificials contenen més sacarosa. Quan més temps en boca estigui la llet, com és en el cas de prendre biberó, la fermentació és més lenta i a més la lactosa en sí té un procés de fermentació també més lent, el que fa que tot plegat sigui un cúmul de factors que propicien la càries dental

La classe social, la nostra educació i formació, la nostra economia familiar i l’entorn, entre altres, són factors que determinen la higiene oral i personal, els hàbits alimentaris i l’ús de biberó o got.

Si el bebè és prematur, sobretot amb baix pes, és més probable que la lactància materna sigui més curta i augmenti el consum en biberó i de sucre.

Principals conclusions

En conclusió: podem dir que no hi ha evidència científica que demostri que la llet humana sigui cariogènica, fins i tot quan és presa a la demanda i durant la nit. Al mateix temps, la posició de l’Acadèmia Americana d’Odontologia Pediàtrica (AAPD), pot crear problemes pràctics en la conducció i orientació dels pares de nens que es desperten plorant a la nit per ser alletats, simplement es vol expressar una necessitat que ha de ser coberta per al bon desenvolupament dels nens.

Creiem que la lactància materna nocturna no s’ha de perdre i no s’ha d’implantar una dieta estricta al lactant. A aquesta edat, el nen s’està adaptant a canvis alimentaris i de regulació d’horaris. Per tant, hem de fomentar la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos o més, seguint el que ens indiqui la OMS, mantenint-la si es vol fins als 2 anys d’edat, sense cap tipus de limitacions de temps i complementada amb altres aliments adequats per al deslletament.

Només cal tenir present que hi ha moltes variables a tenir en compte, no només la lactància, especialment la infecció per Streptococcus mutans, hipoplàsia de l’esmalt, la ingesta de sucre en les seves diverses formes i condicions socials representades per l’educació i l’estatus socioeconòmic de la família, l’estat immunitari i de salut, que faran a un nen amb alt o baix risc de caries.

Hàbits

L’educació primerenca dels pares pot prevenir la presència d’altres condicions desfavorables en les dents dels nens. La fluorosi és una d’aquestes condicions i es presenta quan el nen ingereix quantitats per sobre de certs límits de fluorur ja sigui per suplements de fluorur, com les gotetes o les pastilles, per fórmules per a nadons, o per l’ús de pastes i/o glopeigs amb fluorur, que se les arriben a empassar.

La fluorosi causa descalcificacions o hipoplàsies en l’esmalt de les dents permanents i primàries, les quals es veuen més sovint com taquetes blanques o cafè en l’esmalt. Una manera de prevenir això és demanant-li als pares que facin servir només un “pèsol” de pasta de dents fluorada i que no usin rentades amb fluorur en els nens menors de 6 anys d’edat, a no ser que els apliquin directament amb una gaseta o cotonet. I evidentment que aconsellem més pastes de dents sense fluor per tal d’evitar aquests problemes, ja que avui dia tenim alternatives, com el xilitol i l’aigua de mar, per reforçar l’esmalt i prevenir de forma més natural i biològica.

És important aconsellar als pares i mares si se’ls aconsella sobre els hàbits de llepar-se els dits, o els xucladors, o la roba, o les joguines, o qualsevol altre objecte que els nens solen ficar-se a la boca. Aquests hàbits sovint desapareixen després dels 6 anys d’edat, però moltes vegades no i solen tenir una relació directa amb processos emocionals interns. Depenent de la intensitat, freqüència i sobretot de la durada d’aquests, poden causar problemes en la mossegada dels nens, maloclusions com les mossegades obertes, mossegades creuades, i fins i tot deformitats esquelètiques de major importància.

És molt important que als pares se’ls animi a oferir els líquids en got cap als 12 mesos d’edat i que es retiri el biberó entre els 12 i els 14 mesos d’edat, per evitar càries i sobretot alteracions en la deglució, respiració i fonació, i per tant maloclusions.

Articles Relacionats