Per què els romans no tenien càries?

Per què els romans no tenien càries?

El poble de Pompeia va quedar sepultat sota les cendres del volcà Vesuvi l’any 79d.C. Les excavacions arqueològiques iniciades al segle XVIII van permetre extreure els cossos intactes i momificats i fa pocs anys, gràcies a la tecnologia actual, els experts han pogut confirmar un gran descobriment: els habitants de Pompeia tenien una molt bona salut bucodental i rarament tenien càries.

Com pot ser? La resposta, tal i com explica l’article Las momias de Pompeya: todo un hallazgo en la lucha contra la caries del portal Salud, Nutrición y Bienestar és ben clara: perquè no hi havia sucre a la seva dieta.

Avantpassats amb unes dents perfectes

De fet, existeixen civilitzacions encara més antigues que gaudien d’una salut dental envejable.

  • Els homes de Neandertal (fa 42.000 anys) tampoc tenien càries i s’han trobat marques a les peces dentals que confirmen que feien servir eines punxegudes d’os i de fusta per netejar-se les dents.
  • Egipcis, grecs i romans utilitzaven diferents substàncies dentífriques ja fa més de 2.000 anys.
  • Les pel·lícules ens mostres els homes i dones de l’Edat Mitjana (segle XVI)  amb dents podrides i mal alè, però les investigacions apunten tot el contrari. Només els rics tenien accés a productes dolços de confiteria i pastissos. En canvi, la resta de la població s’alimentava de verdures, cols i tubercles i tenien una bona salut dental.

Els secrets de la dieta mediterrània

El denominador comú de la dentadura dels romans, grecs i egipcis és el tipus d’alimentació i, més concretament, la dieta mediterrània, àmpliament reconeguda pels seus beneficis en la salut.

La dieta mediterrània és rica en fruites i verdures de temporada, abunden les llegums i inclou cereals poc refinats. Els ous, el peix i la carn es consumeixen de forma moderada, així com els productes làctics.

A més, per cuinar s’utilitza l’oli d’oliva (fugint de les mantegues) i les herbes aromàtiques. Així, aquesta dieta no només protegeix de la càries sinó també de les malalties cardíaques, el síndrome metabòlic, la diabetis i fins i tot algun tipus de càncer.

El sucre: l’arrel del problema

L’índex de càries a la població europea es va multiplicar després del descobriment de la canya de sucre a Orient. Més tard, amb el descobriment d’Amèrica, els europeus van començar a cultivar canya de sucre amb èxit a tot el continent.

D’aquesta forma el sucre es va convertir en un producte comú i accessible per a tothom tant per l’aspecte positiu (aporta energia i estimula la producció neuronal de dopamina) com per la vessant negativa (consumit en excés provoca tot tipus de malalties i suposa una important despesa al sistema sanitari).

Si vols ampliar la informació, et recomanem la lectura d’aquest article basat en una extensa bibliografia internacional.

Imatge mòmia: virtusincertus/Flickr (CC BY 2.0)