Periodòncia i salut gingival

La periodòncia és el tractament dels teixits circumdants a la dent, els lligaments que l’uneixen a os i geniva.

Aquests teixits poden presentar malalties com una simple GINGIVITIS, inflamació de la geniva o en casos més severs, PERIODONTITIS on ja compromet geniva, os i lligament que subjecta la dent a aquest. La seva evolució és generalment asimptomàtica, de vegades hi ha sagnat al raspallat o mal alè, que poden ser sovint ignorats. La malaltia periodontal comprèn des d’una simple inflamació reversible de les genives fins a una periodontitis crónica amb pèrdua de suport ossi i mobilitat dentària.

Si la malaltia segueix el seu curs, pot provocar la pèrdua d’os i finalment la pèrdua de les dents. Hi ha condicionants genètics i bacteriològics, que es veuen agreujats en casos de desequilibris locals (bruxisme, mal oclusió, problemes ortodòntics, pròtesis mal adaptades, materials dentals porosos, etc.) i de malalties generals (diabetis, càncer, problemes immunològics, trastorns hormonals, osteoporosi, etc.).

La malaltia periodontal és la causa més freqüent d’extracció de peces dentàries en subjectes majors de trenta-cinc anys i una de les malalties més comunes que es presenten a la clínica dental (en general és hereditària familiar). Afecta qualsevol persona sense importar sexe o edat, pot aparèixer en la joventut i més comunament en persones adultes.

És una malaltia multifactorial

  1. Agents irritants locals: la placa dental, el càlcul o sarro, els materials de restauració porosos, la presència de metalls pesants, tabaquisme, ingesta d’àcids, restes alimentàries, la respiració bucal, el Ph de la saliva, i sobretot la infecció bacteriana.
  2. Factors locals disfuncionals: bruxisme, traumatismes oclusals, malposicions dentàries, dents absents, pròtesis mal adaptades i la masticació unilateral.
  3. Factors generals: la diabetis, osteoporosi, embaràs; tractaments anticonvulsionants, mala microcirculació, hàbits alimentaris nocius i intoxicacions per metalls pesats.

La gingivitis no tractada provocarà que la inflamació s’estengui cap a la profunditat del periodonci danyant la inserció epitelial, el lligament periodontal i l’os alveolar. A mesura que la reacció tissular es fa més profunda, es produeix un solc gingival augmentant la mida de la geniva i convertint-se en un autèntic sac, “la bossa gingival”. Un cop formada la bossa periodontal, al pacient li resulta molt difícil eliminar el cúmul d’agents irritants. A mesura que avança l’estat inflamatori, en arribar a l’os alveolar s’inicia la pèrdua de l’altura òssia.

Les dents perden la seva inserció en l’os comportant una hiper-mobilitat de les mateixes i la seva pèrdua posterior.

Nosaltres tractem la malaltia periodontal eliminant els agents irritants locals, factors locals i els factors generals, augmentant el seu llindar de tolerància, però a més acompanyem al pacient en el seu camí cap a una interpretació i acceptació de la seva agressivitat i del que això comporta.

La cirurgia gingival pot ser necessària en casos de bosses periodontals profundes, en les quals la higiene diària és impossible. Volem recordar que una bossa periodontal pot convertir-se en un focus a distància, relacionant-se amb un òrgan, múscul, emoció i meridià.